La botigueta de Bellreguard

Patrimoni

Bé de Rellevància Local

La botigueta de Bellreguard o Botigueta Nova de Pedro Llinares (carrer Sant Antoni, 3) gaudeix d’un valor patrimonial rellevant pel seu cartell publicitari de la façana. El panell ceràmic exterior és un dels pocs que queden al País Valencià i, juntament amb la façana, està considerat Bé de Rellevància Local del Patrimoni Cultural Valencià.

L’any 1925, regentant la botiga Pedro Llinares, es va instal·lar el cartell a la façana. Fou elaborat per la fàbrica de ceràmica de Josep Maria Verdejo, reconeguda per l’excel·lència de les seues creacions durant els anys 20 i 30 del segle XX. Verdejo és un dels dos fabricants de Manises dedicat al sistema belga, denominat així, en referència al país d’origen d’aquests tipus de taulells. Elaborats amb pasta blanca, amb argiles i caolins procedents del Villar, les manisetes mesuren 15 x 15 cm, diferents dels tradicionals de pasta rogenca o siena, de 20 cm de costat.

Per a l’ornamentació, es feia servir la tècnica del ‘tubat’ o mànega (tube-lining) i vidrats de colors translúcids, plans i sense clarobscurs. Sobre el taulell bescuitat, amb una mànega, s’aplicava una pasta espessa i consistent, que en dibuixava i en marcava el perfil. A continuació, s’omplien les seccions obtingudes amb els esmalts, i hi quedava cada color ben delimitat per una línia ressaltada.

Al rètol comercial, prima la llegenda sobre la decoració, emmarcada per una sanefa. Una altra sanefa recorre la façana i remarca impostes, portes i finestres de les dues plantes de l’edifici.

La façana està composta per taulells blaus, motlurats amb relleu, i altres taulells que mostren elements geomètrics i colors contundents, a l’estil del Déco. En la part inferior dreta porta la marca de la fàbrica.

L’Ajuntament de Bellreguard, mitjançant un conveni amb l’actual família propietària, ha realitzat els tràmits i tasques per a la restauració i conservació del panell ceràmic i de la façana, que han estat restaurats a inicis de 2021, a càrrec de Patricia Montoro, i les peces de taulell reposades, fabricades per Xavier Morant, casualment un dels nets de Josep Maria Verdejo.

L’antic carrer

Contar la cronologia temporal de la botigueta, fins a arribar al dia de hui, suposa també anomenar persones i fets, i endinsar-nos en eixa part de la història que rara volta apareix als llibres, les històries familiars. Perquè la història d’un lloc va lligada, almenys, a una persona, un fet i un moment, i, encara que no sempre perdure en el temps, al nostre poble hem d’intentar conservar- ho, si pot ser, tot. El context és sempre important. Per això contarem… fins on sabem.

La botigueta (drogueria, paqueteria i ferreteria durant un temps) és originària de 1874 i va ser traspassada per Juan Bautista Barber Pérez a Pedro Llinares Marco el 15 d’abril de 1923, per 5.000 pessetes.

Als llibres de Matrícula industrial de l’Ajuntament de Bellreguard l’establiment apareix a nom de Pedro Llinares i, des de l’any 1938 al 1948, a nom de Julia Llinares Fuster, la seua filla. Durant eixos anys es van editar uns quadernets on s’apegava un segell per cada 50 cèntims de pesseta de compra, i amb els quals s’aconseguien obsequis a mesura que s’omplien les fulles.

Quadernet d’obsequis

Pedro Llinares va ser empresonat en acabar la Guerra Civil, acusat de pertànyer al Comité Secret Antifeixista Local. La seua filla Marina també va ser represaliada. Va estar empresonada més d’un any a l’Escola Pia, on va complir els 17 anys d’edat.

L’any 1948 Pedro Llinares va ser alliberat i, amb la seua família, emigrà a l’Argentina. Eixe mateix any traspassaren la botiga i llogaren l’edifici com a residència a Pura Borràs Pastor, Pureta, per 19.463,30 pessetes, qui regentà la tenda juntament amb el seu home, Vicente Pastor Tormo, des del 1948 fins al tancament definitiu, l’any 1986.

El 21 de novembre de 1983, atenent la nova legislació, sol·licitaren a l’Ajuntament de Bellreguard la “legalización de apertura” de la botigueta com a establiment comercial “dedicado a la venta al por menor de toda clase de artículos”. El gener de 1984, se’ls concedí la llicència d’obertura, per la qual van pagar 8.400 pessetes.

El 4 de maig de 2006 l’edifici de la botigueta deixà de pertànyer a la família de Pedro Llinares, en vendre’l la seua neta.

Etiquetes: Botigueta nova