L’Escola

Bellreguard va tindre el privilegi de ser un dels primers pobles de la Safor en tindre escola. Ja el 1822-23 apareix documentada la que segurament va ser la primera “escola” de Bellreguard, ubicada al segon pis de l’Ajuntament (fins al 1902) i en unes cases del poble llogades pel consistori (fins al 1926). En aquell moment l’educació dels pobles estava a càrrec dels ajuntaments: la paga del professorat i la dotació de les escoles requeia sobre el pressupost municipal.

El primer edifici propi per a les escoles va arribar amb el creixement urbanístic del poble, que va permetre trobar un espai per a construir-les. El novembre de 1925, sota l’alcaldia de Carles Marco Català, s’acordà emprendre la tasca de la construcció de les escoles noves. Pocs mesos després, el 23 de gener de 1926, amb Dionís Borràs Morant com a alcalde, s’acordà “la construcció de les escoles amb urgència sota la vigilància i direcció de l’arquitecte Joaquim Aracil”.

Ràpidament, el dia 26 de gener de 1926 es pagà a l’arquitecte la quantitat de 1.500 pessetes com a honoraris per la realització del projecte. Per l’import de 8.000 pessetes es van comprar el 8 de febrer de 1926 dues fanecades de terra a Gabriel Borràs Morant i a Dionís Garcia Borràs; i el 15 de febrer, una setmana després, començà la construcció de l’edifici. La certificació final d’obra s’alçà el 22 de setembre i el dia de Sant Miquel de 1926 s’inauguraren les escoles, amb donya Genoveva Cardona Millet al capdavant com a primera directora de les escoles noves de Bellreguard. Destacà el fet positiu que la direcció n’estiguera a càrrec d’una dona. El Nadal de 1927 s’afegiren la tanca i el reixat, que són les que les escoles encara mantenen actualment.

El total de la construcció de les escoles, incloent els honoraris del projecte, la direcció d’obra i els terrenys suposaren un cost de 41.448,68 pessetes. En l’acta del ple del 21 de juliol del 31 sobre el pressupost municipal veiem com el nou edifici de les escoles, per al qual s’havia rebut una important subvenció, ja estava quasi totalment pagat. El document diu així: “El Sr. Alcalde dijo: Que como quiera que en el presupuesto municipal ordinario del corriente año, va consignada ya la 6ª y última anualidad y sus intereses del empréstito municipal emitido para construcción de Escuelas, así como también la segunda anualidad e intereses del empréstito sobre relleno del Basot, sólo restan a pagar once mil pesetas o sean la 3ª y 4ª anualidad de esta última operación de crédito; que deducidas de las 35.532 pesetas cobradas por la subvención de las Escuelas nacionales, resulta un sobrante de 24.532 pesetas”.

L’any 1936 va ésser atorgada a l’Ajuntament una subvenció de l’Estat de 60.000 pessetes per ampliar les escoles amb quatre seccions (dues per a cada sexe) i un local per a una biblioteca.

Durant l’època de la II República es va produir un avanç decidit del procés alfabetitzador de la població, gràcies a l’esforç i èmfasi dels governs d’aleshores en l’àmbit de l’educació. Cap als anys 60, per contra, la degradació del sistema d’ensenyament públic, i la voluntat de moltes famílies d’aconseguir un futur millor per a les seues filles i fills, va fer que moltes xiquetes i xiquets del poble anaren a escola a col·legis concertats o privats de Gandia. Aquest procés va començar a revertir-se progressivament cap a finals del segle XX.