Verdejo i la Botigueta Nova de Bellreguard

Nouvelles

Josep Lluís Cebrián i Molina
L’estiu de 2016 vaig treballar de bibliotecari municipal de Bellreguard, fent una substitució. Des de menut l’havia travessat per la carretera Gandia-Dénia, ja que la meua àvia era d’aquesta darrera població. Recordava perfectament, primer, l’estrany campanar que s’albirava en eixir de Gandia, després, el petit mercat als matins, amb el tràfec de gent que entrava i eixia, les façanes dels bars abocats a la carretera i la parada de la Unió de Benissa. Mon pare treballava de conductor en aquesta empresa quan ja s’anomenava UBESA i durant alguns anys passava per ací fent la línia València-Dénia i València-Alacant.
L’estada laboral a Bellreguard, més enllà d’entrar en contacte amb els usuaris de la biblioteca i constatar que el poble era quelcom més que una carretera secular, va induir-me a passejar per la vila i endinsar-me en els carrers, a la recerca del possible patrimoni artístic que s’hi pogués conservar.

Aleshores, en un carrer que abocava a la plaça de l’Església, em van enlluernar els taulells publicitaris que cobrien la façana de la Botigueta Nova. La Botigueta de Bellreguard destaca perquè no han sobreviscut gaires exemples de taulelleria publicitària del segle XX, tan abundant fins que a inicis els anys 70 començaren a desaparèixer i destruir-se. A més, en el cas de l’obra ceràmica de Bellreguard, la seua conservació és molt important perquè son anteriors a la Guerra d’Espanya, ja que han estat datats vers 1925. I, a més a més, encara es conserva la marca de fàbrica que constata l’autoria: Josep Maria Verdejo. Manises – València. De seguida li vaig enviar una fotografia a Beatriu Navarro i publicàrem un article al Butlletí Informatiu de Ceràmica núm. 113 (gener-juny 2016) titulat: “La fàbrica de taulells de Josep Maria Verdejo a Manises”.
La Llei de Patrimoni Cultural Valencià que data de 1998 es va modificar en 2007 per tal d’incloure també els panells religiosos ceràmics exteriors anteriors a 1940. En 2017 la llei va afegir, amb bon criteri i com és natural, tots els panells ceràmics siguen religiosos o no de manera que la Botigueta Nova resta emparada i protegida per la llei com a BRL com a mínim.
La setmana passada la periodista Esperança Costa, sempre atenta al patrimoni artístic i històric valencià, va publicar un article al diari Levante-EMV (edició de la Safor, 3-10-2018) dedicat a la botiga, on esmentava el nostre article. Podeu llegir còmodament les dues seccions de l’article ací:
El cas és que enguany s’estan realitzant obres en la Botigueta, que és de propietat particular, i no se’ls ha ocorregut una altra cosa que perforar i destruir una part dels taulells per a encabir la capsa del comptador de la llum. Una mica més avall… i destrueixen la marca de fàbrica de Josep Maria Verdejo de Manises, factoria que té en aquesta obra de Bellreguard un dels exemples més valuosos de la seua època d’esplendor, que delimitem en l’àmbit de la producció dels darrers anys de la monarquia alfonsina i els de la II República Espanyola.

Tags: Botigueta nova

Laisser un commentaire

Votre adresse de messagerie ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *